23/6/16

Una economia més equitativa en la distribució de la riquesa, més integradora socialment, més eficient en l’ús dels recursos

BARCELONA, SEU DE L’ECONOMIA DEL BÉ COMÚ
En el 2016 l’1% dels habitants del planeta serà més ric que el 99% restant”
Aquesta frase era una de les principals conclusions que es podia extreure d’un informe molt il·lustratiu de la situació actual al món que va publicar a principis de 2015 OXFAM Intermón. Només amb aquesta dada tenim prou per concloure, des del més pur sentit comú, que alguna cosa no està funcionant bé en el món de l’economia.

És per això, que en els últims anys han ressorgit una sèrie d’iniciatives, tant socials com acadèmiques, que posen en qüestió el sistema econòmic actual. En el camp acadèmic, una sèrie de teòrics posen a debat l’actual sistema i alhora busquen una alternativa de model en tots els seus àmbits: socioeconòmic, polític i mediambiental, entre ells, els economistes i sociòlegs Joseph Stiglitz, George Akerlof o Robert J. Shiller.

Dins d’aquests models s’hi troben diferents corrents que defensen una economia més equitativa en la distribució de la riquesa, més integradora socialment, més eficient en l’ús dels recursos i més ètica en la seva governança: l’economia del bé comú, l’economia social, l’economia solidària, l’economia cooperativa, l’economia inclusiva i l’economia col·laborativa, l’economia taronja, l’economia blava, etc. Dins d’aquest corrent, una de les veus que més ressò ha obtingut ha estat la de l’economista austríac Christian Felber, pare intel·lectual del concepte de l’ECONOMIA DEL BÉ COMÚ.


L’Economia del Bé Comú és un model d’economia de MERCAT ÈTIC que pretén reorientar el model econòmic actual, basat en el creixement il·limitat i en la maximització del benefici individual, per enfocar-lo al servei de les persones i del bé comú. Una de les maneres d’aconseguir aquest objectiu -i repte alhora- és tornar a incloure l’economia dins el sistema de valors socials, tornar-li a donar una ànima que sembla que fa temps que s’ha perdut amb el sistema actual.
L’economia del bé comú, es proposa redefinir els criteris de l’èxit econòmic i l’instrument per mesurar aquest èxit és el balanç del bé comú.

En l’economia actual es mesura l’èxit econòmic exclusivament amb indicadors monetaris. Aquests indicadors no ens diuen res sobre si es viu en una dictadura, si es malmet el medi ambient, si es respecten els drets humans, etc. De la mateixa manera, que una empresa tingui beneficis no indica res sobre les condicions dels seus treballadors, ni sobre el que produeix, ni com ho produeix.

En canvi, el balanç del bé comú mesura com una empresa du a terme la seva activitat analitzant com aplica els valors ètics i humans que fonamenten el bon funcionament de l’economia i de la societat en el seu conjunt com són: la dignitat humana, la solidaritat, la justícia social, la sostenibilitat ecològica, la transparència i la participació democràtica.

Tot això es veu traduït en un índex que representa el grau d’aportació de cada empresa al bé comú. D’aquesta manera, els principals agents que fan funcionar l’economia podran prendre les seves decisions i incentivar a les empreses i organitzacions que més aportin al BÉ COMÚ -les entitats financeres, les administracions públiques, les pròpies empreses en relació a la seva cadena de proveïment i tots nosaltres com a ciutadans alhora de consumir.

Davant d’aquesta iniciativa Europa també s’ha posicionat. El passat 17 de juny de 2015 es va presentar al parlament Europeu, concretament al Comitè Econòmic-Social Europeu (CESE) un document amb 8 mesures per afavorir la transformació del mercat europeu en un mercat ètic en el que les polítiques i estratègies afavoreixin aquelles activitats que contribueixin al benestar de la ciutadania i al bé comú. En el marc de la responsabilitat social avançada, les 8 mesures que han estat aprovades pel CESE són:
  1. Mesura de la contribució al bé comú de les empreses mitjançant el denominat “Balanç del Bé Comú”
  2. Etiquetat Ètic: Identificar als productes la seva “Empremta ecològica” i la “Empremta social” – Compliment de drets humans i laborals en tota la cadena de subministrament-
  3. Compra publica ètica: Afavorir a les empreses amb una major contribució al bé comú als procediments de compra publica.
  4. Mercat ètic intern a la Unió Europea: Afavorir a les empreses que contribueixen al bé comú mitjançant les polítiques fiscals, el recolzament a la innovació social i les estratègies de promoció.
  5. Consum ètic. Polítiques i estratègies publiques orientades al foment del consum ètic i responsable per part dels consumidors. Millorar la informació mitjançant l’etiquetat ètic i fomentar el consum responsable mitjançant polítiques fiscals així com per mitjans d’accions educatives i de divulgació.
  6. Emprenedoria pel bé comú. Orientar totes les polítiques de recolzament als emprenedors mitjançant la filosofia del bé comú. D’aquest manera s’aconseguirà que els nous emprenedors europeus contribueixen a aportar valor social amb les seves activitats i contribueixen a la cohesió social.
  7. Banca ètica i creació d’una xarxa de banca ètica europea.
  8. Bossa del Bé Comú. Creació d’un mercat de valors en el que només s’incloguin aquelles empreses que demostrin la seva contribució al bé comú, fomentant i facilitant d’aquest mode la inversió ètica.
A Catalunya hi ha un nucli impulsor, organitzat des del 2014 a partir de l’Associació de l’EBC, que pretén fomentar i implantar l’Economia del Bé Comú a Catalunya. Es tracta d’un espai de participació per a totes les persones i organitzacions que volen contribuir a la construcció d’un model econòmic amb valors ètics. L’Associació és independent, plural i oberta al diàleg i a treballar conjuntament amb totes les iniciatives que caminen en la mateixa direcció.

En aquest context, Barcelona representa al llarg de 2016 la capitalitat internacional de l’Economia del Bé Comú a l’acollir entre el 13 i el 15 de maig passats la celebració de la Reunió Internacional de Delegats del moviment de l’Economia de Bé Comú. És la primera vegada que té lloc una trobada internacional d’aquest moviment fora d’Àustria, país on va néixer, cosa que mostra l’interès que suscita i el lideratge que des de Catalunya s’hi està donant.

L’Associació EBC Catalunya es va proposar donar-li un caire institucional a l’esdeveniment i va organitzar el passat dia 13 de maig un Acte de Benvinguda que ha comptat amb el suport acadèmic i institucional representat per Dídac Ramírez -rector de la Universitat de Barcelona-, Gerardo Pisarello -primer tinent d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Josep Vidal i Fàbrega – director general d’Economia Social, del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, de la Generalitat de Catalunya i el propi Christian Felber.

Josean Lavado
President Associació Catalana per al Foment de l’Economia del Bé Comú
@EBC_Catalunya

No hay comentarios: