14/6/12

Anar descobrint coses que justifiquin i donin valor al fet de viure


PAGA LA PENA VIURE?

Ens hem parat mai a preguntar-nos si paga la pena viure. Quina raó hi ha per aquesta experiència de viure? Una bona pregunta i gens fàcil de respondre.

De sobte, apareixem en aquest teatre vital i ens hi anem movent sense tenir res clar. Quan els interrogants acudeixen a la nostra ment, mirem de trobar respostes a les grans preguntes: Qui soc? D'on vinc? Què hi faig aquí? On vaig?

De preguntes n'hi ha moltes, el que manquen son respostes. Una pista que se'ns dóna és aquella del "coneix-te a tu mateix". De totes maneres, seguint el camí que sigui, sempre s’arriba a una porta tancada que ens barra el pas a la resposta final. Sembla que no estem facultats per a saber tota la veritat i ens hem de conformar amb intuir-la.

Una anàlisi freda porta a la conclusió que la vida humana no és un fet necessari. Sembla més aviat un experiment, un joc, un entreteniment… que uns éssers superiors hem creat per a distreure’ns. Com una gran fira d'atraccions (un parc temàtic com diuen ara). Pensem sinó en tot allò de: La roda de la vida, el procés kàrmic, l'etern retorn, etc.
Si tenim molta necessitat de saber la veritat i no ens volem fer massa mala sang, haurem de deixar de banda el que hi ha darrera la porta tancada i valorar el que tenim més a ma. Veure tot el que hi pot haver de bo al voltant nostre que faci vàlida l’experiència de la vida.

Aquí és on comença la nostra tasca: desbrossar el gra de la palla. Anar descobrint coses que justifiquin i donin valor al fet de viure. Aquesta descoberta dependrà de cadascú per la raó que no hi ha ningú igual i el que li agrada a un no li agrada a un altre. O sigui que hi ha molt de camp per córrer.

Comencem ignorants de tot i així la tasca inicial és aprendre. Ho hem d'aprendre tot, des de les coses físiques a les mentals. Des de les cognitives a les emocionals. I quan sembla que comencem a estar ben instruïts… s'acaba el joc!  Per això, si ens ho plantegem com un joc, la cosa es pot fer més entenedora tot i el misteri final.  

Paga la pena viure, doncs? Amb el vist fins aquí podem estar d'acord que l'experiència és força atractiva i prou variada com per submergir-s'hi acatant "les regles del joc" (aquells entrebancs que anem trobant en decurs del procés vital) i gaudint de tota mena de sensacions que de no estar "materialitzats" (immersos en el joc) no podríem gaudir tot i el poderós que és el nostre ésser superior l’essència del que veritablement som.

Algunes de les coses que podem fer: Gaudir, Descobrir, Esculpir, Pintar, Ballar, Cantar, Nedar, Compondre, Escriure, Riure, Plorar, Fruir, Sentir, Apassionar-se, Ensenyar, Inventar, Pensar, Somiar, Estimar…

Som-hi doncs!

Joan Martí
elcamidelavida@gmail.com


_________________________________________
¿VALE LA PENA VIVIR?

Nos hemos parado alguna vez a preguntarnos si vale la pena vivir. Qué razón hay para esta experiencia de vivir. Una buena pregunta nada fácil de responder.

Súbitamente, aparecemos en este teatro vital y nos empezamos a mover en él sin tener nada claro. Cuando los interrogantes acuden a nuestra mente, miramos de encontrar respuestas a las grandes preguntas: ¿Quién soy? ¿De donde vengo? ¿Qué hago aquí? ¿A donde voy?

De preguntas hay muchas, lo que faltan son respuestas. Una pista que se nos da es la de
"conócete a ti mismo". De todas formas, sigamos el camino que sea, siempre se llega a una puerta cerrada que nos impide el paso a la respuesta final. Parece que no estemos facultados para saber toda la verdad y nos hemos de conformar con intuirla.

Un análisis frío lleva a la conclusión que la vida humana no es un hecho necesario. Parece más un experimento, un juego, un entretenimiento… que unos seres superiores hemos creado para distraernos. Como una gran feria de atracciones (un parque temático como lo llaman ahora). Pensemos sino en todo aquello de: La rueda de la vida, el proceso kármico, el eterno retorno, etc.

Si tenemos mucha necesidad de saber la verdad y no nos queremos hacer demasiada mala sangre, tendremos que dejar de lado lo que hay detrás de la puerta cerrada y valorar lo que tenemos más a mano. Ver todo lo que puede haber de bueno a nuestro alrededor que de validez a la experiencia de la vida.

Aquí es donde empieza nuestra labor: separar el grano de la paja. Ir descubriendo cosas que justifiquen y den valor al hecho de vivir. Este descubrimiento dependerá de cada uno debido a que no hay nadie igual pues lo que le gusta a uno a otro no le gusta. O sea que hay mucho campo por delante.

Empezamos ignorantes de todo y así la labor inicial es aprender. Lo hemos de aprender todo, desde las cosas físicas a las mentales. Desde las cognitivas a las emocionales. Y cuando parece que empezamos a estar bien instruidos… se acaba el juego! Por eso, si nos lo planteamos como un juego, la cosa puede volverse más comprensible, a pesar del misterio final.

¿Vale la pena vivir, pues? Con lo visto hasta aquí podemos estar de acuerdo que la experiencia es suficientemente atractiva y variada para sumergirnos en ella acatando "las reglas del juego" (los obstáculos que iremos encontrando en el curso del proceso vital) y gozando de toda clase de sensaciones que de no estar "materializados" (inmersos en el juego) no podríamos disfrutar a pesar de lo poderoso que es nuestro ser superior, la esencia de lo que verdaderamente somos.

Algunas cosas que podemos hacer: Gozar, Descubrir, Esculpir, Pintar, Bailar, Cantar, Nadar, Componer, Escribir, Reír, Llorar, Sentir, Apasionarnos, Enseñar, Inventar, Pensar, Soñar, Amar…

A qué esperamos!

Joan Martí
elcamidelavida@gmail.com

No hay comentarios: